Sinopsi
En aquest documental em vaig decidir a rastrejar la meva pròpia història familiar, una història que d’alguna manera comença amb el naixement de la meva germana Sandra, amb la síndrome de Down.
El que va començar amb la intenció de ser un apropament a la meva germana ha acabat éssent un documental sobre la meva mare, sobre el drama que va suposar el naixement de la Sandra i sobre una relació mare-filla marcada per l’amor i la necessitat mútua. I m’agradaria pensar que també és un documental sobre l’entrega, la dedicació, l’esforç i la recompensa que significa, sempre, el fet de ser mare.
Fitxa tècnica
Direcció, guió, fotografia: Raúl Cuevas
Una producció de Nanouk Films i Raúl Cuevas
Producció executiva: Oscar Romagosa
Muntatge: Judith Miralles
Postproducció de so: Diego Pedragosa
Coordinació de postproducció: Sergi Martí
Durada: 18′
2009
Festivals/Premis
Millor documental català al Festival Internacional de Curtmetratge Documental de Vidreres, Curt.doc
Festival Internacional de Cinema Documental DOCS Barcelona
Kasseler Dokfest (Kassel, Alemania)
Document 8 IFF, – International Human Rights Documentary Film Festival (Glasgow)
Golden Ball Adana (Turquía)
DOK Leipzig – Market
Festival Internacional de Cine de Huesca
Festival Internacional de Filmets de Badalona
BCN Sports Film Festival, Barcelona
IX Certamen de Nacional de Cortos Villa de Avilés
Festival de Cine Solidario de Guadalajara
Baumann – Festival de Creació Audiovisual Jove, Barcelona
Televisió
Emès al programa El Documental, de Televisió de Catalunya
Algunes notes
Van passar més de quatre anys des que vaig començar a fer aquest documental fins que el vaig finalitzar. Millor dit, van passar més de quatre anys des que vaig començar a filmar la meva germana Sandra, sense saber molt bé què faria amb aquelles imatges fins que em vaig decidir a acabar-lo.
La primera vegada que vaig agafar la càmera per gravar-la vaig anar al taller ocupacional on treballa. Havia passat un any des que ja no vivia amb ella i sentia la necessitat de passar més temps al seu costat, de conèixer-la fora de casa, de saber com era amb els seus amics… Tenia la impressió de conèixer només una part de la Sandra i volia apropar-me més a ella. En acabar el dia, algú del taller em va preguntar per què era la gravació. No vaig saber què contestar, però sabia que alguna cosa devia acabar fent.
Com deia, han passat més de quatre anys des d’aquell dia. En aquest temps el projecte va anar evolucionant, vaig començar a filmar diferents esdeveniments familiars (els aniversaris de la Sandra, les seves activitats de fi de curs, les vacances, el naixement de la nostra neboda…) i va emergir la figura de la meva mare. Vaig pensar que per “explicar” la Sandra era necessari que també aparegués la meva mare, que m’expliqués com va viure el seu naixement, quins canvis va suposar a la vida familiar, com ha estat viure al seu costat tots aquest anys.
Però pel camí també van aparèixer els dubtes. Era necessari explicar aquesta història? Per què? A qui li podia interessar el que hagués passat a la meva família? No s’han explicat ja prou històries semblants? Durant més d’un any la càmera va esta apagada, però vaig veure altres pel·lícules semblants, altres petites històries familiars que em van captivar, i em vaig decidir a seguir endavant. Con Sandra és el resultat. El que va començar amb la intenció de ser un apropament a la meva germana ha acabat sent un documental sobre la meva mare, sobre el drama que va suposar el naixement de la meva germana i sobre una relació mare-filla marcada per l’amor i la necessitat mútua. I m’agradaria pensar que també és un documental sobre l’entrega, la dedicació, l’esforç i la recompensa que significa, sempre, el fet de ser mare.